V.I. Lenin: Les tasques del proletariat en la present revolució (Tesis d’abril). (Text conegut universalment com “les Tesis d’abril”). A Obras escogidas volum II, pàgines 33-37. A Obres Completes volum 31 pàgines 120-137. En aquest últim volum figura també –pàgines 105-107- el manuscrit (i la seva transcripció) del primer esborrany de les Tesis d’Abril, provablement escrit al tren cap a Rússia el dia 3 d’abril de 1917, i donat a conèixer en un discurs als funcionaris del partit la nit del 3 al 4 en una reunió celebrada en honor seu en arribar al palau de Kshesínskaya ocupat pel Comitè Central i el Comitè de Petersburg del Partit bolxevic. ((Aquest article, que conté “les tesis”, escrit a Petrograd el 4 i 5 d’abril de 1917, va aparèixer publicat al número 26 de PRAVDA amb la signatura de N. Lenin el 7 d’abril de 1917, per errors en la impremta dos dies després de la data –el 5- en que Lenin havia ordenat que es publiquessin les tesis. Els diaris bolxevics de Moscou, Kharkiev, Krasnojarsk, Ufa, Bakú, Tbilisi i altres llocs reproduïren l’article. Lenin hi explica que va llegir les tesis en dues reunions celebrades el 4 d’abril –recorda el retard del calendari rus, aquest 4 era el 17 del calendari occidental- al Palau de Tàurida, una de bolxevics i una altra de conjunta de delegats bolxevics i menxevics a la Conferència dels Soviets de diputats obrers i soldats de tot Rússia, i que va entregar el text de les tesis a Tsereteli per a que les publiquessin. El text del discurs de Lenin en la primera d’aquestes reunions, imperfectament transcrit pel secretari d’actes es va publicar per primera vegada el 7 de novembre de 1924 al diari PRAVDA i figura a les Obras completas volum 31. pàgines 109-119).
Per a veure el text íntegre en anglès polseu aquí .
Mira el text (íntegre) en espanyol en el nostre Arxiu.
Et prego que en enfrontar-te amb aquest text (per suposat genial) tinguis molt en compte que es el text que en tot el segle XX ha tingut la més gran influència directa a curt, mitjà i llarg termini en la vida de milers de persones a tot el Planeta. Et subratllo això de curt termini. El text del Manifest ha tingut una major influència en la vida de la Humanitat a llarg termini, però tot i que va ser escrit el desembre de 1847/gener 1848 no va tenir gairebé cap impacte en les revolucions europees de 1848. El text de Trotsky de 1906 al qual t’he fet referència (el 9. d’aquesta llista) no en va tenir cap en la Revolució d’Octubre per les raons exposades (Lenin no la va llegir fins el 1919). Però les Tesis d’abril van canviar gairebé al moment de formular-les el rumb de la Revolució russa i amb això la vida del planeta durant el segle XX.
Fixa-t’hi bé: Lenin ens ha explicat que els prerrequisits per a una revolució són tres:
Trotsky (mira la pàgina 320 de “La lluita contra el feixisme”) coincideix, en altres paraules (i afegint la precisió del paper estratègic de la petita burgesia on té pes), en quins són els prerrequisits:
Doncs bé, és clar que l’existència del partit bolxevic complia l’abril parcialment el tercer prerrequisit de Lenin. Però NO la segona part (decidit a aprofitar l’oportunitat) ni el 4rt. de Trotsky (una política correcta del partit revolucionari).
Això és el que va corregir Lenin a les seves Tesis d’abril. Que suposava corregir el que estava fent la direcció del partit (entre la qual es trobava fent la punyeta l’emprenyador d’Stalin i algun altre de semblants pretensions).
A l’agost de 1940, tant sols dies abans de ser assassinat per ordre d’Stalin, Trotsky escriu a Coyoacán, Mèxic, un text sobre el fracàs de la revolució espanyola de 1936. En el qual afirma que:
"L’arribada de Lenin a Petrograd el 3 d’abril de 1917 va fer virar a temps el partit Bolxevic i el va capacitar per a portar la revolució a la victòria. Els nostres savis podrien dir que si Lenin hagués mort a l’estranger a principis de 1917, la revolució d’Octubre hagués tingut lloc “exactament igual”. Però no és així. Lenin representava un dels elements vius del procés històric, personificava l’experiència i la perspicàcia del sector més actiu del proletariat. La seva oportuna aparició a la sorra de la revolució va ser necessària per a mobilitzar l’avantguarda i donar-li l’oportunitat d’unir la classe obrera i les masses camperoles. La direcció política en els moments crucials de viratges històrics, pot arribar a ser un factor tant decisiu com el paper del comandament suprem durant els moments crítics d’una guerra. La història no és un procés automàtic. Si ho fos, ¿per què els programes, per què els dirigents, per què els partits, per què les lluites teòriques?"
Nítid i clar aquest paràgraf (demolidor, per l’admiració cap a Lenin i l’enaltiment del seu paper històric que destil·la, per a una llegenda stalinista d’un Trotsky anti-Lenin) aquest paràgraf és el complement d’un anterior en el mateix text. Que afirmava:
"Un factor importantíssim de la maduresa del proletariat rus, el febrer i març de 1917, va ser Lenin. I Lenin no va caure del cel. Personificava la tradició revolucionària de la classe obrera. Per a que els postulats de Lenin es poguessin obrir camí entre les masses, havien d’existir quadres, encara que al principi fossin numèricament limitats, havia d’existir la confiança dels quadres en la seva direcció, una confiança basada en tot l’experiència passada. Excloure aquests elements dels propis càlculs, és simplement ignorar la revolució viva".
Es tracta d’un assumpte crucial.
Davant de tanta bestiesa de tant d’indocumentat que amb galons de responsable local o comarcal blasfema el nom de Lenin en invocar-lo per demanar obediència cega, enlluerna la coherència i lucidesa amb que Lenin assumeix la seva obligació com a revolucionari de dissentir en públic de les tesis d’una direcció que estima que porta el partit al desastre.
Per suposat, tant sols uns dies després de les Tesis d’abril van deixar de ser personals per a ser assumides pel Partit. Però la lliçó és fonamental:
Tant sols la rabiosa llibertat d’expressió i la llibertat de crítica pública del les posicions de la majoria (fins i tot en els llargs anys de la clandestinitat i salvant els riscos policíacs per la utilització de pseudònims) van fer gran i eficient el Partit bolxevic. Quan, pocs anys després de la victòria, el Partit abandona aquesta línia de conducta comença la degeneració de la Rússia soviètica i el seu llarg camí cap al desastre.
|
|